Métrica y rima del poema Muerte de Abel Martín

Muerte de Abel Martín

de Antonio Machado

Versossílabasrima
consonante
rima
asonante
Pen-san-do-que-no-ve-í-a8Aa
por-que-Dios-no-le-mi-ra-ba8Bb
di-joA-bel-cuan-do-mo-rí-a:8Aa
Sea-ca-bó-lo-que-se-da-ba.8Bb
J.-de-Mai-re-na:-E-pi-gra-mas.9Cc
I2Dd
Los-úl-ti-mos-ven-ce-jos-re-vo-le-an11Ee
en-tor-noal-cam-pa-na-rio;7Ff
los-ni-ños-gri-tan-sal-tan-se-pe-le-an.11Ee
En-su-rin-cón-Mar-tín-el-so-li-ta-rio.11Ff
¡La-tar-de-ca-si-no-che-pol-vo-rien-ta11Gg
laal-ga-za-rain-fan-til-yel-vo-ce-rí-o11Hh
a-la-par-de-sus-do-ceen-sus-cin-cuen-ta!11Gg
¡Ohal-ma-ple-nayes-pí-ri-tu-va-cí-o10Hh
an-te-la-tur-biaho-gue-ra7Ii
con-lla-ma-res-ta-llan-te-de-ra-í-ces11Jj
fo-ga-ta-de-fron-te-ra7Ii
quei-lu-mi-na-las-hon-das-ci-ca-tri-ces!11Kk
Qui-en-se-vi-ve-se-pier-deA-bel-de-cí-a.12Aa
¡Oh-dis-tan-cia-dis-tan-cia!-que-laes-tre-lla11Ll
que-na-die-to-ca-guí-a.7Aa
¿Qui-en-na-ve-gó-sin-e-lla?8Ll
Dis-tan-cia-pa-rael-o-jo--¡oh-lue-ñe-na-ve-14Mm
au-sen-ciaal-co-ra-zón-em-pe-der-ni-do11Nn
y-bál-sa-mo-sua-ve6Mm
con-la-miel-del-a-mor-sa-gra-dool-vi-do.11Nn
¡Oh-gran-sa-ber-del-ce-ro-del-ma-du-ro11Ññ
fru-to-sa-bor-que-só-loel-hom-bre-gus-ta11Oo
a-gua-de-sue-ño-ma-na-tial-os-cu-ro11Ññ
som-bra-di-vi-na-de-la-ma-noau-gus-ta!11Oo
An-tes-me-lle-gue-si-me-lle-gael-Dí-a11Aa
la-luz-que-vein-cre-a-da7Pp
a-hó-ga-mees-ta-ma-la-gri-te-rí-a11Aa
se-ñor-con-las-esn-cias-de-tu-Na-da.10Pp
I-I2Qq
El-án-gel-que-sa-bí-a7Aa
su-se-cre-to-sa-lióa-Mar-tín-al-pa-so.11Rr
Mar-tín-le-dioel-di-ne-ro-que-te-ní-a11Aa
¿Pie-dad?-Tal-vez.-¿Mie-doal-chan-ta-je?-A-ca-so.12Rr
A-que-lla-no-che-frí-a7Aa
su-po-Mar-tín-de-so-le-dad;-pen-sa-ba11Bb
que-Dios-no-lo-ve-í-a7Aa
yen-su-mun-do-de-sier-to-ca-mi-na-ba.11Bb
I-I-I3Qq
Y-vioa-la-mu-saes-qui-va7Ss
de-pie-jun-toa-su-le-cho-laen-lu-ta-da11Pp
la-da-ma-de-sus-ca-lles-fu-gi-ti-va11Ss
laim-po-si-bleal-a-mor-y-siem-prea-ma-da.11Pp
Dí-jo-leA-bel:5Tt
por-an-sia-de-tu-ca-ra-des-cu-bier-ta11Uu
he-pen-sa-do-vi-vir-has-ta-laau-ro-ra11Vv
has-ta-sen-tir-mi-san-gre-ca-si-yer-ta.11Uu
Hoy-sé-que-noe-res-tú-qui-en-yo-cre-í-a;12Aa
mas-te-qui-e-ro-mi-rar-ya-gra-de-cer-te12Ww
lo-mu-cho-que-mehi-cis-te-com-pa-ñí-a11Aa
con-tu-frí-o-des-dén.6Xx
Qui-so-la-muer-te5Ww
son-reir-a-Ma-tín-y-no-sa-bí-a.10Aa
IV2Yy
Vi-ví-dor-mí-so-ñéyhas-tahe-cre-a-do10Zz
-pen-só-Mar-tín-ya-tur-bia-la-pu-pi-la-13
un-hom-bre-que-vi-gi-la7
el-sue-ñoal-go-me-jor-que-lo-so-ña-do.11Zz
Mas-siun-i-gual-des-ti-no7
a-guar-daal-so-ña-dor-yal-vi-gi-lan-te11
a-qui-én-tra-zó-ca-mi-nos8
ya-qui-én-si-gui-ó-ca-mi-nos-ja-de-an-te13
a-fin-só-loes-cre-a-ción-tu-pu-ra-na-da12Pp
tu-som-bra-de-gi-gan-te7
el-di-vi-no-ce-gar-de-tu-mi-ra-da.11Pp
V2
Y-su-ce-dióa-laan-gus-tia-la-fa-ti-ga11
que-sien-te-sues-pe-rar-de-ses-pe-ra-do11Zz
la-sed-queel-a-gua-cla-ra-no-mi-ti-ga11
laa-mar-gu-ra-del-tiem-poen-ve-ne-na-do.11Zz
¡Es-ta-li-ra-de-muer-te!7Ww
A-bel-pal-pa-ba5Bb
su-cuer-poen-fla-que-ci-do.7Nn
¿El-que-to-do-lo-ve-no-le-mi-ra-ba?11Bb
¡Y-es-ta-pe-re-za-san-gre-del-ol-vi-do!12Nn
¡Oh-sál-va-me-Se-ñor!7
Su-vi-daen-te-ra5Ii
suhis-to-riai-rre-me-dia-blea-pa-re-cí-a11Aa
es-cri-taen-blan-da-ce-ra.7Ii
¿Y-ha-de-bo-rrar-teel-sol-del-nue-vo-dí-a?12Aa
A-bel-ten-dió-su-ma-no7
ha-cia-la-luz-ber-me-ja7
deu-na-ca-lien-teau-ro-ra-de-ve-ra-no11
yaen-el-bal-cón-de-su-mo-ra-da-vie-ja.11
Cie-go-pi-dió-la-luz-que-no-ve-í-a.11Aa
Lue-go-lle-vó-se-re-no7
el-lim-pio-va-sohas-ta-su-bo-ca-frí-a11Aa
de-pu-ra-som-bra--¡oh-de-pu-ra-som-bra!--lle-no.15