Métrica y rima del poema A Tirsa

A Tirsa

de Salvador Diaz Mirón

Versossílabasrima
consonante
rima
asonante
¡Ah!-¿Qué-mu-cho-queal-Sol-que-su-bí-a10Aa
se-pla-gia-raen-di-vi-noes-plen-dor10Bb
al-maen-qui-e-to-re-man-so-la-mí-a11Aa
por-a-bril-en-tre-ra-mos-en-flor?10Bb
No-ca-ye-ra-por-brus-ca-pen-dien-te10Cc
y-se-rí-a-co-moan-te-qui-zá9Dd
lin-fa-pu-ray-fes-ti-vael-to-rren-te10Cc
que-fre-né-ti-coy-túr-bi-do-va.10Ee
En-vi-dio-sos-me-cul-pan-con-sa-ña10Ff
y-me-nie-gan-al-par-hon-ray-fe...10Gg
¡Es-tu-pen-dayho-rri-ble-pa-tra-ña9Ff
triun-fa-pues-toen-mi-có-le-rael-pie!10Gg
Y-un-con-sue-lohas-es-cri-toa-mis-pe-nas;11Hh
y-la-tin-ta-con-sa-grael-fa-vor10Bb
sies-car-mín-queha-co-rri-doen-tus-ve-nas10Hh
y-por-míha-pin-ta-doun-ru-bor.9Bb
¡Con-qué-bro-tes-la-plan-ta-re-to-ña!10Ii
la-for-tu-naes-in-faus-tay-no-cruel10Jj
pues-queal-mí-se-roes-can-cia-pon-zo-ña10Ii
Y-un-geal-va-soen-el-bor-deu-na-miel.11Jj
Un-mis-te-rio-mea-som-braein-fa-tua:9Kk
la-ter-nu-ra-deun-buen-co-ra-zón9Ll
y-queun-vien-to-de-rri-be-laes-ta-tua10Kk
y-no-lo-grea-pa-gar-el-blan-dón.9Mm
¿Es-pe-ran-zas?-La-suer-te-mea-bru-ma.10Nn
A-ri-va-les-mi-prez-cau-só-mal10Ññ
yen-mia-fren-ta-re-do-ro-mi-glo-ria10Oo
yen-lahe-ri-da-re-cla-voel-pu-ñal.10Ññ
Sue-ñoy-ri-mo.-La-no-chea-de-lan-ta10Pp
su-pres-ti-gio-pa-re-ce-de-ti.10Qq
A-lo-le-jos-un-pá-ja-ro-can-ta10Pp
y-¡ay!-me-di-ce-que-llo-ras-por-mí.11Rr
U-naes-tre-lla-fu-gaz-vie-neal-sue-lo10Ss
des-hi-lan-doen-la-som-braun-ful-gor...10Bb
U-na-lá-gri-ma-rue-daen-el-cie-lo...10Ss
es-deán-gel-quea-cu-deal-do-lor!9Bb
Cár-cel-de-Ve-ra-cruz.-No-viem-bre-de-1892.12Tt