Métrica y rima del poema A la estrella de Venus. Oda

A la estrella de Venus. Oda

de José María de Heredia

Versossílabasrima
consonante
rima
asonante
A-laes-tre-lla-de-Ve-nus7Aa
 - - - - - O-da7Bb
Es-tre-lla-de-la-tar-de-si-len-cio-sa11Cc
luz-a-pa-ci-bley-pu-ra7Dd
dees-pe-ran-za-ya-mor-sa-lud-te-di-go.11Ee
en-el-mar-deOc-ci-den-te-ya-re-po-sa11Cc
la-vas-ta-fren-teel-sol-y-túen-laal-tu-ra11Dd
del-fir-ma-men-to-so-li-ta-ria-rei-nas.11Ff
ya-la-no-che-som-brí-a7Gg
qui-e-re-ten-der-en-dia-man-ta-do-ve-lo12Hh
y-con-pá-li-das-ti-ri-tas-ba-ñael-sue-lo12Hh
la-blan-da-luz-del-mo-ri-bun-do-dí-a.11Gg
¡Ho-ra-fe-liz-y-plá-ci-da-cual-be-lla!11Ii
Tú-la-pre-si-des-ves-per-ti-naes-tre-lla.11Ii
Yo-tea-moas-tro-de-paz.-Siem-pre-tuas-pec-to11Jj
en-la-ca-lla-da-so-le-dad-meins-pi-ra11Kk
de-vir-tud-y-dea-mor-me-di-ta-cio-nes.11Ll
¡Qué-de-li-cio-soa-fec-to7Jj
ex-ci-taen-los-sen-si-bles-co-ra-zo-nes11Ll
la-dul-cey-me-lan-có-li-ca-me-mo-ria11Mm
de-su-per-di-do-bien-y-de-su-glo-ria!11Mm
Tú-me-lains-pi-ras.-¡Cuán-tas-cuán-tas-ho-ras11Nn
vis-te-bri-llar-se-re-nas7Ññ
so-bre-mi-faz-en-Cu-ba!...-Al-a-so-mar-se12Oo
tu-dis-co-pu-roy-tí-mi-doen-el-cie-lo11Hh
a-mi-tier-no-de-li-rio-da-ba-rien-da11Pp
en-el-cen-tro-del-bos-queem-bal-sa-ma-do11Qq
y-por-tu-ti-bio-res-plan-dor-gui-a-do11Qq
bus-ca-baen-él-mi-so-li-ta-ria-sen-da.11Pp
Ba-jo-la-co-pa-de-la-pal-maa-mi-ga11Rr
tré-mu-la-be-llaen-su-te-mor-ve-la-da11Ss
con-el-má-gi-co-man-to-del-mis-te-rio11Tt
de-mial-ma-la-se-ño-ra-mea-guar-da-ba.11Uu
En-sus-o-jos-a-fa-bles-me-ve-í-an11Vv
in-ge-nui-dad-ya-mor:-yo-laes-tre-cha-ba11Uu
a-mi-pe-choen-cen-di-do7Ww
y-mi-ros-tro-fe-liz-al-su-you-ni-do11Ww
su-bal-sá-mi-coa-lien-to-res-pi-ra-ba.11Uu
¡Oh-go-ces-fu-gi-ti-vos7Xx
de-pla-cer-i-ne-fa-ble!-¡Qui-én-pu-die-ra12Yy
del-tiem-po-de-te-ner-la-rue-da-fie-ra11Yy
so-bre-ta-les-ins-tan-te!...7Zz
Yo-laad-mi-ra-baes-tá-ti-co:-a-mio-í-do12
muy-más-dul-ce-que-mú-si-ca-so-na-ba11Uu
el-e-co-de-su-voz-y-su-son-ri-sa11
pa-ra-mial-mae-ra-luz.-Ho-ras-se-re-nas11Ññ
cu-ya-me-mo-ria-ca-ra7
a-mi-ti-gar-bas-ta-ra7
deu-nae-xis-ten-cia-de-do-lor-las-pe-nas!11Ññ
¡Es-tre-lla-de-la-tar-de!-¡cuán-tas-ve-ces11
jun-toa-mi-dul-cea-mi-ga-me-mi-ra-bas11
sa-lu-dar-tu-ve-ni-da-con-tem-plar-te11
y-re-ci-bir-en-tua-mo-ro-sa-lum-bre11
paz-y-se-re-ni-dad!...-A-ho-ra-me-mi-ras12
a-mar-tam-bién-ya-mar-de-ses-pe-ra-do.11Qq
Huir-me-ves-el-ob-je-to-des-di-cha-do11Qq
deu-naes-té-ril-pa-sión-quees-mi-tor-men-to11
con-su-be-lle-za-mis-ma;7
yal-re-nun-ciar-sua-mor-mial-ma-sea-bis-ma11
en-el-so-lo-ye-ter-no-pen-sa-mien-to11
dea-mar-lay-de-llo-rar-la-suer-teim-pí-a11Gg
que-por-siem-pre-se-pa-ra7
sual-ma-be-llay-pu-ra-del-al-ma-mí-a.11Gg