Métrica y rima del poema Cómo será el mar

Cómo será el mar

de Guillermo Prieto

Versossílabasrima
consonante
rima
asonante
Tu-nom-bre-¡o-mar!-en-miin-te-rior-re-sue-na;12Aa
des-pier-ta-mi-can-sa-da-fan-ta-sí-a:11Bb
con-mue-veen-gran-de-ceal-al-ma-mí-a10Bb
deen-tu-sias-mo-fér-vi-do-la-lle-na.10Aa
Na-da-de-li-mi-ta-do-me-com-pri-me11Cc
cuan-doi-ma-gi-no-con-tem-plar-tu-se-no;11Dd
a-lu-do-me-lan-có-li-coy-se-re-no11Dd
o-fren-teau-gus-ta;-tu-mu-gir-su-bli-me.11Cc
Se-rás-¡oh-mar!-mag-ni-fi-coy-gran-dio-so11Ee
cuan-do-duer-mas-ri-sue-ñoy-so-se-ga-do;11Ff
cuan-doa-tu-se-no-qui-e-toy-di-la-ta-do12Ff
a-ca-ri-cieel-am-bien-te-de-li-cio-so?11Ee
¿Cuan-do-so-ber-bioar-dien-teen-fu-re-ci-do11Gg
gi-mien-do-tea-ba-lan-ces-has-tael-cie-lo:11Hh
cuan-doha-ga-re-tem-blar-al-an-cho-cie-lo11Hh
de-tus-in-qui-e-tas-a-guas-el-bra-mi-do?12Gg
Dul-ce-se-rá-la-luz-del-cla-ro-dí-a11Bb
sien-tus-diá-fa-nas-on-das-re-ver-be-ra;11Ii
gra-tael-au-ray-la-ro-ca-queal-ta-ne-ra11Ii
tus-im-pul-sos-ve-he-men-tes-de-sa-fí-a.12Bb
Cre-o-ver-en-tuim-pe-rio-tur-bu-len-to11Jj
laex-cel-sae-ter-ni-dad-en-su-pa-la-cio11Kk
do-mi-nan-doen-el-mun-do-yel-es-pa-cio11Kk
mi-dien-do-laex-ten-sión-del-fir-ma-men-to.11Jj
De-la-di-vi-ni-dad-e-res-i-de-a;11Ll
del-mun-do-mi-se-ra-ble-po-e-sí-a11Bb
la-dul-cead-mi-ra-ción-del-al-ma-mí-a;11Bb
con-tu-vis-tael-E-ter-no-se-re-cre-a.11Ll
La-ra-ma-de-la-pla-ya-que-dis-tan-te11Mm
en-tuin-qui-e-taex-ten-sión-va-ga-per-di-da12Nn
co-moel-re-cuer-do-tris-te-de-la-vi-da11Nn
en-la-men-te-del-hom-brea-go-ni-zan-te.11Mm
De-la-lu-na-ful-gen-te-la-luz-pu-ra11Ññ
al-tra-vés-de-la-nu-be-bo-rras-co-sa11Oo
cual-me-mo-ria-de-ma-dre-ca-ri-ño-sa11Oo
en-me-dio-de-1aa-mar-ga-des-ven-tu-ra.11Ññ
Deem-bar-ca-ción-el-mí-se-ro-des-he-cho11Pp
que-gi-re-por-tu-se-no-so-se-ga-do11Ff
co-mo-pre-sen-ti-mien-to-des-gra-cia-do11Ff
queha-cea-gi-tar-del-na-ve-gan-teel-pe-cho.11Pp
To-do-to-do-loha-rás-in-te-re-san-te:11Mm
¿no-teha-bré-dead-mi-rar?-¿Se-rá-ve-da-do11Ff
a-mis-o-í-dos-tu-mu-gir-sa-gra-do11Ff
Y-siem-pre-siem-pre-te-ten-dré-dis-tan-te?11Mm
¿La-ma-no-del-do-lor-que-me-com-pri-me11Cc
a-pe-re-cer-cau-ti-vo-me-des-ti-na11Qq
en-tre-pa-re-des-de-ciu-dad-mez-qui-na11Qq
sin-ve-ne-rar-tu-ma-jes-tad-su-bli-me?11Cc
¿Oa-ti-me-lle-va-rá-la-suer-teim-pí-a11Bb
cu-bier-to-de-do-lor-sin-te-ner-pa-dre;11Rr
sin-mi-dul-cea-do-ra-da;-sin-mi-ma-dre11Rr
lan-za-doay-tris-te-de-la-pa-tria-mí-a?11Bb