Poema de los besos
de José Ángel Buesa
Versos | sílabas | rima consonante | rima asonante |
---|---|---|---|
Y-an-te-mia-bra-zo-te-sen-tí-ren-di-da... | 12 | A | a |
yan-te-tu-su-mi-sión-mis-be-sos-sa-bios | 11 | B | b |
pu-sie-ron-a-tem-blar-en-tre-tus-la-bios | 11 | B | b |
an-sias-dea-mor-y-de-pla-cer-y-vi-da... | 11 | A | a |
Fueun-ins-tan-te-no-más-u-no-dee-sos | 10 | C | c |
si-glos--queel-a-mor-nos-brin-da | 9 | D | d |
pro-me-tién-do-leun-lau-roal-que-se-rin-da | 11 | D | d |
pri-me-roen-la-ba-ta-lla-de-los-be-sos... | 11 | C | c |
Lo-ves-mu-jer...-No-ca-been-la-ma-te-ria | 11 | E | e |
laes-pi-ri-tua-li-dad-de-loin-sen-si-ble; | 11 | F | f |
to-does-ven-ci-doan-teel-i-rre-sis-ti-ble | 11 | F | f |
em-pu-jón-de-la-car-ney-su-mi-se-ria.... | 11 | E | e |
Y-te-sen-tí-tem-blar-co-mo-la-fron-da | 11 | G | g |
al-so-plo-ti-bio-de-la-bri-sa-va-ga | 11 | H | h |
cuan-doen-su-tri-noel-rui-se-ñor-di-va-ga | 11 | H | h |
y-pei-nael-sol-su-ca-be-lle-ra-blon-da... | 11 | G | g |
Y-te-sen-tí-tem-blar-co-mo-laon-da | 10 | G | g |
que-su-qui-e-tud-so-bre-laa-re-naa-pa-ga | 12 | H | h |
y-co-moel-a-ve-que-sin-rum-bo-va-ga | 11 | H | h |
yun-cir-cu-loin-vi-si-ble-tra-zay-ron-da. | 11 | G | g |
Y-te-sen-tí-lan-gui-de-cer-al-pe-so | 11 | I | i |
de-mis-la-bios-al-pe-so-deun-gran-be-so | 11 | I | i |
que-per-fu-móen-tus-la-bios-aun-sus-pi-ro | 11 | J | j |
tal-co-mo-lan-gui-de-ceen-la-la-gu-na | 11 | K | k |
un-cis-nee-na-mo-ra-do-de-la-Lu-na | 11 | K | k |
al-noha-llar-laen-el-cie-lo-de-za-fi-ro... | 11 | J | j |
Y-te-sen-tí-la-tir-tal-co-mo-la-te | 11 | L | l |
al-ma-no-ta-zo-del-ci-clón-laho-ja | 10 | M | m |
co-moen-laes-pa-da-la-tehu-me-an-tey-ro-ja | 12 | M | m |
la-san-gre-que-be-bie-raen-el-com-ba-te; | 11 | L | l |
tal-co-moel-sau-ce-que-su-fren-tea-ba-te | 11 | L | l |
cuan-do-la-nu-been-sua-flic-ción-lo-mo-ja | 11 | M | m |
o-co-moel-o-ce-á-no-que-see-no-ja | 11 | M | m |
yen-el-es-co-llo-so-li-ta-rio-ba-te. | 11 | L | l |
Y-te-sen-tí-ven-ci-da-con-el-len-to | 11 | N | n |
yan-he-la-doy-te-mi-do-ven-ci-mien-to | 11 | N | n |
del-sol-cuan-do-la-No-chea-bre-la-puer-ta | 11 | Ñ | ñ |
del-ne-gro-tem-plo-de-su-Dios-ig-no-to; | 11 | O | o |
y-te-sen-tí-dor-mi-da-co-moun-lo-to | 11 | O | o |
en-la-se-re-ni-dad-deun-a-gua-muer-ta... | 11 | Ñ | ñ |
Y-te-sen-tían-he-lan-tey-tem-blo-ro-sa | 11 | P | p |
cual-lai-ri-sa-daes-pu-ma-deun-to-rren-te; | 11 | Q | q |
co-moun-lu-ce-roen-la-re-gión-si-len-te | 11 | Q | q |
in-si-nuan-dou-na-se-ña-mis-te-rio-sa; | 11 | P | p |
cual-la-pal-ma-quea-gi-ta-ru-mo-ro-sa | 11 | P | p |
sua-ba-ni-co-de-ja-de-len-ta-men-te | 11 | Q | q |
co-mo-des-pun-taen-un-jar-dín-dur-mien-te | 11 | Q | q |
el-mi-la-gro-de-gra-cia-deu-na-ro-sa; | 11 | P | p |
y-cual-la-cier-va-cuan-do-laa-co-rra-la | 11 | R | r |
la-jau-rí-a-cual-a-ve-mo-ri-bun-da | 11 | S | s |
que-plie-ga-tris-te-su-yai-nú-til-a-la | 11 | R | r |
ya-do-ré-tu-sen-sual-me-lan-co-lí-a | 11 | T | t |
lle-na-de-ren-di-ción-me-di-ta-bun-da | 11 | S | s |
¡y-te-sen-tí-pro-fun-dam-men-te-mí-a!... | 11 | T | t |